Entre les mesures físiques desenvolupades en rehabilitació i electroterapia avançada han destacats aquelles que produeixen un augment de la temperatura en la zona lesionada, també dita diatermia. Espanya ha col·laborat en aquest desenvolupament ja que fa més de 30 anys nacio una tècnica de producció d’ones d’alta freqüència, patentada per la marca Indiba, que s’ha expandit per tot el món. S’ha caracteritzat per presentar un ampli suport d’argumentació científica i un interès predominant per la formació dels professionals que la usen per a aconseguir uns millors resultats.
Mitjançant els efectes bioquímics de millora de la permeabilitat de la membrana cel·lular amb un increment dels intercanvis iònics, i un augment de la microcirculació amb una major vasodilatació, i millora de la reabsorció venosa i limfàtica, la diatermina de Indiba aconsegueix accelerar els mecanismes naturals de reparació dels teixits lesionats.
Per al pacient això es tradueix en els següents efectes positius:
Redueix el dolor
Facilita la mobilitat
Regenera els teixits
Accelera la cicatrització
Redueix la fibrosi
Aquesta teràpia està indicada per a:
Esquinços
Tendinopatías
Trencaments fibril·lars
Contusions
Edemes
Contractures
Fractures
Sobrecàrregues
La diatermia està avalada per nombrosos estudis científics i presenta mínimes contraindicacions. Només cal tenir precaució en pacients amb material d’implant com a marcapassos o plaques en fractures, però sempre que s’apliqui en la zona de l’implant, no en un altre lloc. La seva aplicació, per descomptat, ha de ser realitzada per un fisioterapeuta experimentat, que serà capaç d’obtenir un bon resultat en la zona lesionada i reduir els mínims riscos que poden produir-se en l’aplicació d’aquesta tècnica, derivats d’un augment de la calor en la zona aplicada.
Tractament amb Indiba
La teràpia de Indiba, sent molt efectiva, deu sempre anar acompanyada d’altres mesures de tractament com són aquelles dirigides a la reactivació funcional de la zona lesionada de manera que la recuperació de la persona no es vegi limitada a una activitat física bàsica sinó que puguem aconseguir un bon nivell de capacitat física en el procés de rehabilitació.
Per exemple, en un esquinç de turmell és necessari usar les mesures terapèutiques indicades per al lligament lesionat, entre les quals destaquem l’augment de la calor amb tècnica Indiba, però alhora, i de manera sincrònica, és necessari moure la cama afectada per a activar la circulació i els processos de reparació tissular. Ha de fer-se d’una manera continuada i mai prescrivint repòs absolut.
L’esquinç de turmell és una patologia molt gratificant amb la rehabilitació, ja que la persona pot obtenir un nivell de capacitat funcional i acompliment esportiu, a vegades, superior al que tenia abans de la lesió.
Quan una zona corporal es deixa d’utilitzar es produeix, abans que els processos d’alteració orgànica, una dificultat en la transmissió de l’ordre motora (aquella que activem per a caminar o fer un salt). Com més temps duri aquesta situació de repòs i més extensa sigui la zona, més dificil serà la seva recuperació.
Per aquesta raó és important passar com més aviat millor a la fase de moviments, primer sense suport podal (ús de la bicicleta estàtica o els exercicis en aigua) i després a una teràpia amb exercicis personalitzada. El tractament amb diatermina exerceix un efecte antiinflamatori i analgèsic que facilita aquests moviments l’objectiu final dels quals és desenvolupar la funció d’amortiment de l’impacte en el sòl a través de l’adequada activació muscular en tots els moviments possibles.
En aquest període, la participació del pacient repetint moviments i incorporant-los a la seva activitat física quotidiana és fonamental per a afermar aquests patrons musculars que faran que l’amortiment muscular es realitzi de manera automàtica i que el lesionat pugui tornar a realitzar una activitat física de manera completa. Amb la seva actitud pot prevenir la repetició de la lesió.